Mans arrugades. Ulls vidriosos. Caps caiguts. Cine de barrio. Genolls endolorits. Ments cansades. Cabells grisos. Mala memòria. Dents caiguts. Alegries passades. Cansament. Passodobles. Avorriment. Dolor.
I un oli cau en les seues mans, i en la seua front.
I la seua mirada s'il•lumina.
Feliços aquells, que malgrat la seua debilitat, les seues poques forçes, el pes dels anys o d´una malaltia, son capaços de somriure, i se´ls il·lumina la mirada amb l´oli. Ells, que en eixe moment de la seua vida, deixen de ser importants per a este món perque ja no són productius ni útils, són beneïts i santificats i, a més a més, els més agraïts.
ResponderEliminarAy!! Si pensarem que les seues mans arrugades són de cuidar-nos i acariciar-nos; els ulls vidriosos de vore les injustícies per les que tan han lluitat i que no s´han acabat; els caps caiguts per no molestar-nos, fent tot amb molta prudència; les ments cansades i els cabells grisos de tan pensar en tirar avant, en ser i fer-nos feliços; els genolls endolorits d´ajupir-se a jugar amb nosaltres; la mala memòria per tal d´oblidar els mals moments que de segur els hem fet passar; les alegries passades amb nosaltres són els records que els fan viure el present, cada día.... Si ho pensarem s´adonariem que una part nostra és d´ells, o que una part d´ells la tenim nosaltres.
Açò hem fa pensar, que un dia, mai sabem quan, jo seré com ells, i necessitaré de l´oli perque me il·lumine la mirada i la vida. Doncs bé, crec que val la pena, descobrir eixe oli hui i no esperar al demà i aixina ser jo el qui puga il·luminar ara eixos rostres.
Si se llevasen el miedo, y nos dejasen lo bailado
ResponderEliminarpara enfrentar el presente.
Si se llegase entrenado y con ánimo suficiente...
Y después de darlo todo,en justa correspondencia
todo estuviese pagado y el carné de jubilado
abriese todas las puertas...
Quizá llegar a viejo Sería más llevadero,
Más confortable,Más duradero.
Si el ayer no se olvidase tan aprisa...
Si tuviesen más cuidado en donde pisan...
Si se viviese entre amigos que al menos de vez en cuando
pasasen una pelota...
Si el cansancio y la derrota no supiesen tan amargo...
Si fuesen poniendo luces en el camino, a medida
que el corazón se acobarda...
y los ángeles de la guarda diesen señales de vida...
Quizá llegar a viejo Sería más razonable,
más apacible, más transitable.
¡Ay, si la veteranía fuese un grado...!
Si no se llegase huérfano a ese trago...
Si tuviese más ventajas y menos inconvenientes...
Si el alma se apasionase,el cuerpo se alborotase,
y las piernas respondiesen...
Y del pedazo de cielo reservado para cuando
toca entregar el equipo,
repartiesen anticipos a los más necesitados...
Quizá llegar a viejo sería todo un progreso,
un buen remate,un final con beso.
En lugar de arrinconarlos en la historia,
convertidos en fantasmas con memoria...
Si no estuviese tan oscuro a la vuelta de la esquina...
O simplemente si todos
entendiésemos que todos llevamos un viejo encima.