.
Un dia ell es va deixar caure per Torrent. I ella feia com que no el veia.
Un dia ella es va decidir a mirar-lo. I ell feia que com que no la veia.
Però unes falles, els dos es van mirar...i alguna coseta més.
Al poc de temps, van passar pel Diamond i ens van donar la notícia: es casaven. Ja teníem casa on anar a sopar!!
Era la primera boda dels amics. I fon un esdevinement especial....Diumenge de Pasqua!! Es casaren dimenge de Pasqua, en mig de vestes, mones i catxirulos.
I després a fer comptes a Itàlia....i clar, de tanta contabilidad va vindre la primera, Neus.
I passà el temps i la vida i els sopars i les rises i les penes...i vingué el segon, Joan.
I les coses bones seguiren ahí, i aquells que un dia feien com que no es miraven,ara miren junts, dia a dia, cap a endavant. I que no només en siguen 9. Que d'ací a res siguen 9 de nou. O noranta.
Un bessot.
Sols puc afegir trocets d'una cançò:
ResponderEliminarAmo tanto, tanto la vida, que de ti me enamoré,
y ahora espero impaciente ver contigo amanecer.
...
Estás tan bonita esta noche,
te sienta el pelo recogido tan bien.
Pídeme cualquier deseo, poco te puedo ofrecer.
...
El próximo avión que tomes
conmigo lo tendrás que hacer,
y el camino de regreso yo te lo recordaré.
Yo te lo recordaré.
Però vosaltres heu vist que fillol més reguapo que tinc? Segur que és de la família?
ResponderEliminarBueno ara en serio. Recorde el dia de la boda dels meus amics amb molt de carinyo, tal volta perque va ser la primera, prou ràpida... i tal com descriu la entrada. O tal volta perque sempre és una gran alegria vore que dos persones es volen i s´ho diuen publicament, i per sempre.O simplement perque jo també els estime ells.
No és fàcil donar-se, sempre comporta perdre. Però es guanya molt,molt (per experiència)i sino mireu els fruts que dona.
No hi ha res com sentir que algú te canta: "Amo tanto tanto la vida, que de ti me enamoré...". (Este no es el meu cas, -si te consola- perque a mi no m´ho canten, me ho narren, però val igual, no?).Felicitats!!! Y per molts anys.
A mi me cantaren "TU MADRE NO LO DICE NO....PERO ME MIRA MAL!"
ResponderEliminarBueno vale, m'ho narraren...
ResponderEliminarJO NO VAIG PODER ACOMPANYAR-VOS AQUELL DIA TAN ESPECIAL... ESTAVA PER ALTRES TERRES... I NO TENIA NI IDEA QUE ACABARIEU FORMANT PART DE LA MEUA VIDA. MOLTÍSSIMES FELICITATS I ESPERE PODER ACOMPANYAR-VOS EN ALTRES MOMENTS ESPECIALS MOLTS ANYS.
ResponderEliminarBESETS!
Ho heu aconseguit... m'heu deixat sense paraules! (I no és fàcil!)
ResponderEliminarI Amparo plora com una "malaena"...
ResponderEliminar... i què mal vaig cantar aquell dia!
Viva Alejandro Sanz!!
ResponderEliminarQui sóc? Pista1: tinc els dimecres pel matí lliures.....
Qué sort ! I demà què vas a fer?
ResponderEliminar