Molta gent (sobretot als que l'esport no els mou el cos) estem d'acord em què el fútbol és un espectacle mercantilitzat i excesiu on es poden apreciar els pitjors aspectes de la societat: egocentrisme, xuleria, violència...
A mi aquest equip que ahir va guanyar em sugereix algunes coses que sí poden ser positives per a la societat en que vivim.
La primera és que la gran majoria de jugadors (va, no conte a Sergio Ramos) són anti-ídols. No porten el monyo fashion ni desfilen per a Versace. No fan declaracions malsonants ni crítiques amb els demés. Podríes creuar-te amb ells al carrefour i no caure. (a mi Mata em va preguntar per un restaurant a València i pareixia un xiquet que s'havia perdut a Port Aventura)
La segona és que els valors esportius d'aquest equip són els que més necesiten els nanos d'ara i els que jo vull per al meu fill (o "meus fills"). Es a dir humiltat, esforç, companyerisme, sacrifici, constància... És de justícia que lis vaja bé perquè ens fa pensar que aquest és el camí per a l'èxit i no el joc brut, la sort, les trampes, o el confiar tot a la superestrel·la.
I per últim, que TOT ÉS POSIBLE. Inclús que Espanya pase a la final d'un mundial marcant un gol de cap en un corner a Alemania.
