Tantas veces me borraron,
tantas desaparecí
a mi propio entierro fui,
solo y llorando.
Hice un nudo del pañuelo,
pero me olvidé después
que no era la única vez
y seguí cantando.
(...)
Tantas veces te mataron,
tantas desaparecí
a mi propio entierro fui,
solo y llorando.
Hice un nudo del pañuelo,
pero me olvidé después
que no era la única vez
y seguí cantando.
(...)
Tantas veces te mataron,
tantas resucitarás
cuántas noches pasarás
desesperando.
Y a la hora del naufragio
y a la de la oscuridad
alguien te rescatará,
para ir cantando.
Hui toca posar-se poètics.
Esta cançò, encara que la vaig escoltar anys enrere, la vaig (millor dit, la varem redescobrir) este estiu al concert d'un grup de xavalins que acaben de començar (d'eixos que fan bolos gratis)... Carabina 3030 .
La lletra de la cançò és de Maria Elena Walsh una poetisa argentina la va escriure quan es va recuperar d'un càncer. Quan ningú donava res per ella, ella va sobreviure. Però va ser Mercedes Sosa, una cantant de música fok argentina qui la va musicar i la va fer famosa. Esta dona, que faltà l'octubre passat, fon tot un símbol de lluita per la justícia en el seu país. Cantant de música tradicional, va ser tan fort el sen compromís amb la seua gent, que fon expulsada de l'Argentina durant la dictadura dels generals. I en esta època va ser quan va fer seua la poesia de Maria Elena Walsh. Quan va tornar, la gent entenia que esta cançò era la seua declaració d'intencions.
És una cançò que parla de vida. De noves oportunitats. De supervivents. És una cançò de ressurrecció. De les moltes ressurreccions que es donen dia a dia. De les persones que, malgrat les dificultats de la vida, alcen el cap. Parlava Rafa de la cua del paro i de totes les històries doloroses que alli es creuen. Rafa parlava de les històries de divendres, de calvari. Hui vull recordar que després del divendres ve prompte el Diumenge.
Crec en la Ressurrecció, però també sé que hi ha ressurreccions. Menudes, potser poc trascendentals. Quotidianes. Verdaderes. De gent en el pou que torna a alçar el cap. De gent que torna a riure.
Gràcies a estes ressurreccions seguim vivint.
Bona Pasqua.
PD. Habreu vist que la que canta no es Mercedes Sosa, sinó Leon Gieco. És la primera versió que vaig conéixer d'esta cançó.
És una cançò que parla de vida. De noves oportunitats. De supervivents. És una cançò de ressurrecció. De les moltes ressurreccions que es donen dia a dia. De les persones que, malgrat les dificultats de la vida, alcen el cap. Parlava Rafa de la cua del paro i de totes les històries doloroses que alli es creuen. Rafa parlava de les històries de divendres, de calvari. Hui vull recordar que després del divendres ve prompte el Diumenge.
Crec en la Ressurrecció, però també sé que hi ha ressurreccions. Menudes, potser poc trascendentals. Quotidianes. Verdaderes. De gent en el pou que torna a alçar el cap. De gent que torna a riure.
Gràcies a estes ressurreccions seguim vivint.
Bona Pasqua.
PD. Habreu vist que la que canta no es Mercedes Sosa, sinó Leon Gieco. És la primera versió que vaig conéixer d'esta cançó.
En el pròxim post, promet que la cançò serà dels mojinos i que parlaré de mamelles o de algo més acorde amb la línia inicial...
ResponderEliminar