No escojas sólo una parte,
tómame como me doy,
entero y tal como soy,
no vayas a equivocarte.
Soy sinceramente tuyo,
pero no quiero, mi amor,
ir de visita por tu vida,
vestido para la ocasión.
Preferiría con el tiempo
reconocerme sin rubor.
Ahir vaig tornar a escoltar aquesta cançò. I a pesar d'haver-la escoltat mil vegades segeuix sense deixar-me indiferent. Es diu "Sinceramente tuyo" y es de Serrat dels anys 80. No és una cançò d'amor d'aquelles meloses i cursis de "te quiero mucho como la trucha al trucho". Parla de la rosa, però tambe de les espines. Un home no pot dir tant a un dona amb tant poques paraules. Tens que voler-me en tot lo mal que tinc perquè així, d'ací uns anys, ningú dels dos es sentirà defraudat ni enganyat.
Qui em coneix sap que m'agraden més les cançons per la lletra que per la música. I moltes de les lletres que he escoltat han passat a formar part de mi i m'han ajudat a explicar-me com són les relaciones entre les persones i els sentiments que es generen entre elles. Són cançons motxila què sempre portes darrere.
Hui vos convide a que participeu (els quatre gats que s'arrimeu ací) a que em digau la frase o la estrofa de la cançò que més ha sigut capaç de transmitir-vos. Qué més dins de vosaltres ha arribat.
Ale va, curreu un poquet.
Qué bé fan unes horetes de planxa!!!
ResponderEliminarRealment la cançò és una meravella, i tens raó no es pot dir tant en tan poc i tan clar.
No sabría triar una frase o estrofa que m´agrade més perque res té desperdici. Però tal volta, com a consell (que ben difícil es donar i rebre) per a mi, per a tots, per qualsevol tipus d´amor: "...Y no es prudente ir camuflado, eternamente por ahí ni por estar junto a tí, ni para ir a ningún lado...". Perque en definitiva, "..uno és sólo lo que es y anda siempre con lo puesto". Això no es pot amagar i ens fa únics.
Sincerament teua.
M'has llevat les paraules dels dits (perquè de la boca ací no pot ser...) "Uno es sólo lo que es y anda siempre con lo puesto". També es molt bona eixa de "No me pidas que no piense en voz alta por mi bien. Ni que me suba a un taburete:
ResponderEliminarsi quieres, probaré a crecer". Ser qui som, ser com som, i crèixer, sense haver de recolzar-se en res de fora, sinó des d'un mateix.
Cada vegada m'agrada més Serrat.
No, Salva, tu no puges a res semblant a una cadira, per favor.
ResponderEliminarGran cançó, Rafa.
Jajajaja!
ResponderEliminarJo promet que estic pensant en la cançó i faré els deures abans de que acabe el mes. No he trobat la cançó que vull pujar però intentaré fer-ho quan antes. Sé que porte com una setmana de retras...
ResponderEliminar