Imagina que un dia et diuen que no pots entrar al teu treball o a la teua escola si no et talles el monyo. Dins tots tenen el cap rapat com a boles de billar, però a tu mai no t'ha agrada't dur-lo així. Els teus pares van nàixer en una terra on tots duien el cabell ben llarg i a tu, encara que et fa gràcia com els queda als teus companys no et naix dur-lo així. Pensa a més a més, que tens quinze anys, que no saps molt bé d'on eres ni què penses ni en què creus, però, sents que amb el teu cabell larg eres algú, eres part d'una cosa més gran que tu. I volen obligar-te a que et talles eixe cabell. Sense més raó que així tots som iguals.
I una merda.
Ací som tots diferents. El problema és que hi ha diferències que ens agraden més i altres que no.
PD. Aporo....què?
Un article interesant:
Los velos en danza
No em pareix un tema gens fàcil de tractar, i tampoc em sent capaç de decantar-me per un costat o per un altre. No tot sempre és blanc o negre, hi ha també una gran varietat d´estats intermitjos, encara que de vegades a mi em costa pensar aixì.
ResponderEliminarPer començar diré que no crec que siga un cas de aporofòbia, (nom que jo no havia escoltat mai), no hi ha por o rebuig a l´inmigrant per ser pobre, és més un qüestió política que un altra cosa. Però millor bandejar açò i parar-se a pensar en el fondo (o la forma).
Crec que per damunt de tot està la llibertat de les persones - aixina ens creà Dèu-, però esta llibertat ens porta a respectar als que ens rodejen, que també són lliures, és a dir ser tolerants. Llibertat per poder portar el cabell llarg i també per portar el cap rapat; respecte pel qui el porta llarg i pel qui el porta rapat; llibertat per a ser com l´altre i llibertat també per a ser diferent; respecte pel que és com nosaltres i respecte pel diferent.
Açò que pot resultar molt obvi no sempre ho és. A mi moltes voltes em costa simplement per desconeixement de l´altre. El més important és saber on està el llímit d´esta llibertat i del respecte.
No em banye gens amb la meua aportació, però com ja he dit no puc decantar-me, però si continuar reflexionant...
El títol fa referència a que per a mi la pobresa és la causa fonamental de tot racisme i discriminació. És trist, però quan un té diners se li acaben els problemes. El "moro mierda" es transforma en "jeque".
ResponderEliminarAccepte que éste cas no és un conflicte en este sentit; admitisc que éste asunt no és simple i hi ha moltes cares i factors.
D'acord amb el que dius sobre el respecte, això està clar!
El que jo vull dir que sempre hauríem d'evitar subratllar les diferències fins al punt de que la convivència siga impossible. No podem fer que les normes siguen sempre excluients. Mai és eficaç un reglament que es dedica sempre a traure a algú fora com a única mesura.
Des de la consciència de que som diferents, però que la dignitat ens unix i sabent que el respecte ens fa lliures, hem de saber construir la convivència.
I la norma fonamental no és altra que el menys comú dels sentits. El sentit comú.