Cupido era un cursi

A vore si podem contrarrestar la dolçor de l'anterior entrada que casi ens pega la llengua al paladar.

Tenia moltes coses que contar però les vesprades en la planxa és el que tenen. A més a més no podiem arribar a las quinze entrades sense que apareguera Sabina en aquest blog.

Al composar l'últim disc, va fer moltes declaracions on explicava una sensació seua en la que estic absolutament d'acord: la "felicitat domèstica" (parella estable, casa, treball...) no inspira bones cançons. Les bones caçons o són de la fase inicial d'enamorament o venen del desamor, la ruptura, el final. 

És aquest últim aspecte el que voldria compartir. Crec que les cançons que més m'agraden són les de desamor. Filant mes prim, les que parlen de la decadència del amor, de la fase de les relacions on ja no es veu futur i els dos saben que mai trobaran la felicitat junts. Gràcies a Dèu no em sent identificat amb elles, però crec que són els temes que millor aconsegueixen l'objectiu  de la música, transmetre sentiments.

Vaig a ficar sols tres exemples de les millors cançons del pitjor de l'amor. Sé que hi han mil, però són les que m'agraden a mi, que per algo és el meu blog. Confie en el vostre criteri per alumbrar noves aportacions.

Comencem per la primera: En la cançò "Donde habita el olvido" del propi Sabina està descrita la sensació més amarga que es pot tindre amb una parella, sobretot en l'última frase.

Cuando se despertó, 

no recordaba nada de la noche anterior,

“demasiadas cervezas”,

dijo, al ver mi cabeza,

al lado de la suya, en la almohada…

y la besé otra vez,

pero ya no era ayer, sino mañana.

La segon, també de Sabina, parla de la infidelitat, però també del "ni contigo ni sin tí". De com desitja per damunt de tot estar en ella sempre que no està i no es capaç de ser feliç quan sí està. No crec que ningú puga escriure esta cançò i dormir en la seua parella eixa nit.

De sobra sabes que eres la primera,

que no miento si juro que daría

por ti la vida entera, por ti la vida entera;

y, sin embargo, un rato, cada día,

ya ves, te engañaría con cualquiera,

te cambiaría por cualquiera.

...

Y cuando vuelves hay fiesta en la cocina

y baile sin orquesta y ramos de rosas con espinas,

pero dos no es igual que uno más uno

y el lunes al café del desayuno vuelve la guerra fría

y al cielo de tu boca el purgatorio

y al dormitorio el pan de cada día.

Ara sense cap dubte per a mi, la cançò més trista que he escoltat és "Siento que te estoy perdiendo" de Aute. Cap cançò pot explicar el que es sent quan la flama de l'amor s'acaba i ni siquiera queden les brasses. Quan estar amb la teua parella sols et deixa amargura, un forat en el pit. Ací vos la deixe.

 

Desde hace algún tiempo te siento distinta,

no sé qué será pero no eres la misma,

observo en tus ojos miradas que esquivan la mía,

cansada de tanto buscar tus pupilas

pidiendo respuestas a cada por qué,

pero adivino en ti algo que empieza a huir

y no quiero entender

cuando un presentimiento no crea razón,

sólo infunde terror.

 

Si has arribat ací, significa que no t'has suicidat. Enhorabona, això vol dir que aquestes cançons no són per a tú. No saps quant m'alegre.