martes, 21 de septiembre de 2010

Redacció: Que has fet aquest estiu.

Ara que Salva ja ha finalitzat les seues vacances cibernètiques, tan llargues com les altres, em toca a mi tornar al blog i començar un nou curs. Iniciar un curs sempre em recorda les redaccíons o els dibuixos del primer dia de cole: Comenta el que has fet aquest estiu. Així que vaig a fer un resum de l'estiu com si ho haguera manat Pepe Toni o Don Ángel. Però a la meua manera que ja som majorets: Un llibre, una peli i una cançò. Al tema.
- Llibre: "La soledad de los números primos" de Paolo Giordano. Conta la història de dos persones que són com eixos números raros i solitaris. Com l'11 i el 13, o el 41 i el 43 que per propet que estiguen, sempre tindar un número entre ells impedint que es junten.

- Peli: "Toy Story 3" Digueu-me nenaza però entre la escena de l'abocador i el final em varen caure unes llagrimetes. I què, acceptem el pas del temps asumint el paper que ens toca o lluitem per mantindre allò que som?
                                                   
- La cançò ha canviat quan aquesta entrada ja estava quasi en la imprenta. S'ha mort Labordeta i vullc posar una cançò d'ell. No l'hàvia escoltat massa. Reconec que veia "un país en la mochila" sense saber que era un cantautor de la transició. Ara un tio, que deixant a banda les seues idees polítiques, és capaç de manar a la merda a tots el senyorets apoltronats del congrés, mereix tota la meua admiració.


Recuérdame, como un árbol batido
como un pájaro herido, como un hombre sin más;
recuérdame, como un verano ido
como un lobo cansino, como un hombre sin más.


1 comentario:

  1. Doncs bé, l´estiu ha passat molt ràpid, les vacances han sigut molt curtes.
    Llegir no he llegit molt o quasi res, no per falta de temps, si no per necessitat de dormir, i que este "estat" en que m´encontre me provoca la mateixa animadversió als llibres que al peix.
    Vaig deixar "Gràcies per la propina" sense acabar al costat de "El tiempo entre costuras" per començar, i la veritat decora decoren...
    De pelis si, n´he vist prou (no al cine, si a casa) i destacaria "Pàjaros de papel" amb el seu final impressionant, i a més a més és l´última que he vist sencera, dic jo que per alguna cosa serà - i no sols per Imanol-.
    I cançò no recorde cap en especial llevat de totes les què canta "la ràdio" que tinc en casa, però si un so o melodia que porta ja un mes torturant-me, el despertador pel mati.

    ResponderEliminar