La vaga i el vagabundo...

Recorde quan era xicotet un dia que vaig anar al cole amb por.

Era el 14 de desembre de 1988 i jo estava en 5t de Primària. Eixe dia s'havia convocat la primera Vaga General de la democràcia i jo, no sé si perquè ho havia escoltat a algú, o en perquè en la tele havien dit alguna cosa, vaig anar a l'escola convençut de què en qualsevol moment, un "piquete" anava a tirar a terra la porta negra del pati i anava a tirar-nos a tots d'ahi a patades. No entenia què era això de la vaga...i tampoc entenia que si eixe dia no hi havia d'anar a treballar....qué feia jo en el cole?

Més de vint anys després, el proper dimecres em faré la mateixa pregunta. Per què vaig a anar al cole? I no tinc altra resposta que dir que perquè no m'emociona esta convocatòria. Perquè no veig en ella un vertader interés en solucionar la situació dels treballadors sinó una manera de defendre i mantenir l'estàtus dels sindicalistes. Perquè no em convenç el sindicalisme (s'hauria de dir "funcionarisme"?) d'este país, preocupat fonamentalment per cobrar subvencions i col·locar a gent en càrrecs públics. Uns sindicats que, davant que la que està caiguent, només es movilitzen seriosament quan es retalla el sou dels funcionaris. Uns sindicats que ni denuncien ni protesten davant la precària situació d'allò que alguns diuen "politicas ¿activas? de empleo". 

L'autèntica vaga s'hauria d'haver fet temps arrere, quan després d'injectar no sé quants milions al sistema financer començaren els polítics a parlar d'estes mesures que ara van a quedar sancionades en esta reforma laboral.

I no sé si una mesura decimonònica com és la vaga tinga sentit en este món actual. No sé, no tinc ni idea de quina hauria de ser la manera de fer una protesta pels treballadors en el segle XXI. Igual alguna classe d'objecció fiscal? Eixa ha de ser la feina dels sindicats: buscar les noves formes de defensar els drets de tots. 

Igual és cert: Belén Esteban potser sàpia defendre millor els treballadors que el Cándido, el Toxo i companyia...

Espere que la vaga triomfe per a que no es retallen drets als treballadors (somiar és de bades). 

Espere que la vaga fracase per a què els sindicats es renoven de veres. 

PD: Potser el que sí que faça el dimecres siga fer un poc més el vago...però no sé si es notarà molt que no ho faig per gust sinó com a protesta...

PPD: (En el fons em sap mal no poder participar de cor en una cosa tan important com aquesta; crec que hi ha molta gent passant-ho mal i que es mereix que algú done la cara per ells. Però, com dic amunt, pense que açò no és més que un acte més del teatret de la política del nostre país, i que amb eixa pobra gent no es juga ni s'han d'utilitzar com a titelles)