jueves, 30 de septiembre de 2010

Seria fantàstic




Seria fantàstic que anés equivocat
i que el wàter no fos ocupat.
Que fes un bon dia i que ens fes bon pes.
Que sant Pere, pagant, no cantés.

Seria fantàstic que res no fos urgent.
No passar mai de llarg i servir per quelcom.
Anar per la vida sense compliments
anomenant les coses pel seu nom.
Cobrar en espècies i sentir-se ben tractat
i pixar-se de riure i fer volar coloms.

Seria tot un detall, tot un símptoma d'urbanitat,
que no perdessin sempre els mateixos
i que heretessin els desheretats.

Seria fantàstic que guanyés el millor
i que la força no fos la raó.
Que s'instal-lés al barri el paradís terrenal.
Que la ciència fos neutral.

Seria fantàstic no passar per l'embut.
Que tot fos com és manat i ningú no manés.
Que arribés el dia del sentit comú.
Trobar-se com a casa a tot arreu.
Poder badar sense córrer perill.
Seria fantàstic que tots fóssim fills de Déu.

Seria tot un detall i tot un gest, per la teva part,
que coincidíssim, et deixessis convèncer
i fossis tal com jo t'he imaginat.

lunes, 27 de septiembre de 2010

La vaga i el vagabundo...


Recorde quan era xicotet un dia que vaig anar al cole amb por.

Era el 14 de desembre de 1988 i jo estava en 5t de Primària. Eixe dia s'havia convocat la primera Vaga General de la democràcia i jo, no sé si perquè ho havia escoltat a algú, o en perquè en la tele havien dit alguna cosa, vaig anar a l'escola convençut de què en qualsevol moment, un "piquete" anava a tirar a terra la porta negra del pati i anava a tirar-nos a tots d'ahi a patades. No entenia què era això de la vaga...i tampoc entenia que si eixe dia no hi havia d'anar a treballar....qué feia jo en el cole?

Més de vint anys després, el proper dimecres em faré la mateixa pregunta. Per què vaig a anar al cole? I no tinc altra resposta que dir que perquè no m'emociona esta convocatòria. Perquè no veig en ella un vertader interés en solucionar la situació dels treballadors sinó una manera de defendre i mantenir l'estàtus dels sindicalistes. Perquè no em convenç el sindicalisme (s'hauria de dir "funcionarisme"?) d'este país, preocupat fonamentalment per cobrar subvencions i col·locar a gent en càrrecs públics. Uns sindicats que, davant que la que està caiguent, només es movilitzen seriosament quan es retalla el sou dels funcionaris. Uns sindicats que ni denuncien ni protesten davant la precària situació d'allò que alguns diuen "politicas ¿activas? de empleo". 

L'autèntica vaga s'hauria d'haver fet temps arrere, quan després d'injectar no sé quants milions al sistema financer començaren els polítics a parlar d'estes mesures que ara van a quedar sancionades en esta reforma laboral.

I no sé si una mesura decimonònica com és la vaga tinga sentit en este món actual. No sé, no tinc ni idea de quina hauria de ser la manera de fer una protesta pels treballadors en el segle XXI. Igual alguna classe d'objecció fiscal? Eixa ha de ser la feina dels sindicats: buscar les noves formes de defensar els drets de tots. 

Igual és cert: Belén Esteban potser sàpia defendre millor els treballadors que el Cándido, el Toxo i companyia...

Espere que la vaga triomfe per a que no es retallen drets als treballadors (somiar és de bades). 
Espere que la vaga fracase per a què els sindicats es renoven de veres. 

PD: Potser el que sí que faça el dimecres siga fer un poc més el vago...però no sé si es notarà molt que no ho faig per gust sinó com a protesta...

PPD: (En el fons em sap mal no poder participar de cor en una cosa tan important com aquesta; crec que hi ha molta gent passant-ho mal i que es mereix que algú done la cara per ells. Però, com dic amunt, pense que açò no és més que un acte més del teatret de la política del nostre país, i que amb eixa pobra gent no es juga ni s'han d'utilitzar com a titelles)

martes, 21 de septiembre de 2010

Redacció: Que has fet aquest estiu.

Ara que Salva ja ha finalitzat les seues vacances cibernètiques, tan llargues com les altres, em toca a mi tornar al blog i començar un nou curs. Iniciar un curs sempre em recorda les redaccíons o els dibuixos del primer dia de cole: Comenta el que has fet aquest estiu. Així que vaig a fer un resum de l'estiu com si ho haguera manat Pepe Toni o Don Ángel. Però a la meua manera que ja som majorets: Un llibre, una peli i una cançò. Al tema.
- Llibre: "La soledad de los números primos" de Paolo Giordano. Conta la història de dos persones que són com eixos números raros i solitaris. Com l'11 i el 13, o el 41 i el 43 que per propet que estiguen, sempre tindar un número entre ells impedint que es junten.

- Peli: "Toy Story 3" Digueu-me nenaza però entre la escena de l'abocador i el final em varen caure unes llagrimetes. I què, acceptem el pas del temps asumint el paper que ens toca o lluitem per mantindre allò que som?
                                                   
- La cançò ha canviat quan aquesta entrada ja estava quasi en la imprenta. S'ha mort Labordeta i vullc posar una cançò d'ell. No l'hàvia escoltat massa. Reconec que veia "un país en la mochila" sense saber que era un cantautor de la transició. Ara un tio, que deixant a banda les seues idees polítiques, és capaç de manar a la merda a tots el senyorets apoltronats del congrés, mereix tota la meua admiració.


Recuérdame, como un árbol batido
como un pájaro herido, como un hombre sin más;
recuérdame, como un verano ido
como un lobo cansino, como un hombre sin más.


miércoles, 15 de septiembre de 2010

Setembre

La gosera que m'ha fet desapegar-me d'esta página comença a disminuir ara que torna amb el ritme normal. Rafa ja  està fart d'escoltar mil excuses de per què fa no sé quants mesos que no escric res: que he estat fora, que no em va l'internet...
 I bé,ara que m'he fet l'ànim, he encés el portàtil, he entrat en la pàgina.... i no sé qué dir! Tenia pensats alguns temes, però no sé...no em semblen massa originals:

- Ja que enguany he tornat a Anglaterra, on feia 18 que havia anat i a Andorra que també en fa un grapat, pensava que podia parlar de com hem canviat, tant nosaltres com les coses que ens envolten. Però és un tema tan vist! I a més a més, tampoc isc massa ben parat, mireu, mireu....










- I mirant estes fotos, em ve al cap setembre. El fabulós mes de setembre: comença el curs, comença el treball, comença el gimnàs, comença la dieta....Sobre tot això, torna la dieta...(Per favor, que vinga prompte octubre!)

Així que bé, podeu vore que no tinc massa idees al cap. Espere les vostres suggèrencies...


PD. Hi ha que vore com he guanyat amb el temps, eh?