Han tirat a Paco González. Probablement, els directius de la SER tindran raons justificades per a tal acció. Però no deixa de ser signe de que algunes coses estan canviant.
Jo mai he sigut superfutbolero (més bé al contrari), però reconec que sempre m'ho he passat pipa escoltant a estos quatre locos diguent burrades cara al micro.
La meua història amb la ràdio comença anys enrere. Al CEU, on estudiava Ciències de la Imatge Visual i Auditiva, vaig entrar convençut de que anava a disfrutar fent tele i cine, i vaig eixir completament enamorat de la ràdio i de tot el que l'envolta.
.jpg)
Ara que ho pense, repassar mentalment qui m'acompanyava des de les ones és també una manera de mirar la meua trajectòria vital i, fins i tot, ideològica. Sí, ho he de reconèixer: durant un temps vaig escoltar a Supergarcía, fins que poc a poc El larguero de De la Morena em va convèncer (abans era lluitador, ara el trobe cada vegada més plasta, més Butanito), a Julio Insa (sí, Rafa, tu també...) i fins i tot La Linterna de Luis Herrero (quan encara no lladrava Federico).
Pels matins, La Jungla amb J.A. Abellán estava molt bé, però Gomaspuma van fer època. (Naranjito obreeeroo, naranjito obrero español!; Pa mi que va ser la junta la trócola...). No he sigut massa fan del Hoy por hoy pero reconec que Gabilondo tenia tal qualitat professional que Francino sembla simplement un mal alumne. Durant molt de temps vaig escoltar a Luís del Olmo, intrigat per saber què era allò del botillo. Cap a la una era una bona opció escoltar el Protagonistas Comunitat Valenciana que feia el Pablo Motos, cuando no era nadie, i era autènticament divertit.
La Ventana de la Nierga, tot i estar tan polititzat ha estat un dels meus programes favorits. Però que conste que en este programa sóc un convers, ja que abans era un fidel seguidor de la Otero (i vaig deixar de escoltar-la quan la van tirar d'Onda Cero, què coses!)
Igual que el Hablar por hablar,que ja fa tant que no escolte i que m'acompanyava en les llargues nits de café i examens.
I després, Si amanece nos vamos, amb la seua 1º hora de preguntes i respostes (gràcies a la qual entenc la puntuació del tenis i que l'aigua del vàter gira al sentit contrari en Austràlia) i al jóc dels enigmes que en tants campaments ens ha resolt la papeleta.
En Onda Cero, Juan Luis Cebrián feia un programa genial, La Rosa de los Vientos, (quina sintonia!) que vaig seguir fidelment fins que Iker Jiménez començà a omplir de mentides i canguelo les matinades del cap de setmana amb Milenio 3.
Però el millor programa de ràdio, del qual he sigut fan incondicional i que tant em va doldre que suprimiren ha sigut El cine de lo que yo te diga. La meua bíblia, la meua guia espiritual, els meus consellers,... tot. Ara en la web seguixen peleant, però,...ja no és el mateix.
En resum, que en poc de temps:
- Gabilondo se'n passa a la tele.
- Gomaspuma dessapareix.
- Retiren Lo que yo te diga.
- Lleven hores a Milenio 3
- El Francino fa un programa xabacano.
- I....despedeixen a Paco González.
Crec que estic vivint una crisi de creixement: anys i anys per a trobar què és el que t'agrada i amb quines coses t'identifiques i va, i de sobte, tot canvia. Espere gràcies a esta situació estaré més preparat per tal de superar, quan arribe, la crisi dels 40.
Per cert, Miope, moltes gràcies per la informació
Jo mai he sigut superfutbolero (més bé al contrari), però reconec que sempre m'ho he passat pipa escoltant a estos quatre locos diguent burrades cara al micro.
La meua història amb la ràdio comença anys enrere. Al CEU, on estudiava Ciències de la Imatge Visual i Auditiva, vaig entrar convençut de que anava a disfrutar fent tele i cine, i vaig eixir completament enamorat de la ràdio i de tot el que l'envolta.
.jpg)
Ara que ho pense, repassar mentalment qui m'acompanyava des de les ones és també una manera de mirar la meua trajectòria vital i, fins i tot, ideològica. Sí, ho he de reconèixer: durant un temps vaig escoltar a Supergarcía, fins que poc a poc El larguero de De la Morena em va convèncer (abans era lluitador, ara el trobe cada vegada més plasta, més Butanito), a Julio Insa (sí, Rafa, tu també...) i fins i tot La Linterna de Luis Herrero (quan encara no lladrava Federico).Igual que el Hablar por hablar,que ja fa tant que no escolte i que m'acompanyava en les llargues nits de café i examens.
I després, Si amanece nos vamos, amb la seua 1º hora de preguntes i respostes (gràcies a la qual entenc la puntuació del tenis i que l'aigua del vàter gira al sentit contrari en Austràlia) i al jóc dels enigmes que en tants campaments ens ha resolt la papeleta.
En Onda Cero, Juan Luis Cebrián feia un programa genial, La Rosa de los Vientos, (quina sintonia!) que vaig seguir fidelment fins que Iker Jiménez començà a omplir de mentides i canguelo les matinades del cap de setmana amb Milenio 3.
Però el millor programa de ràdio, del qual he sigut fan incondicional i que tant em va doldre que suprimiren ha sigut El cine de lo que yo te diga. La meua bíblia, la meua guia espiritual, els meus consellers,... tot. Ara en la web seguixen peleant, però,...ja no és el mateix.
En resum, que en poc de temps:
- Gabilondo se'n passa a la tele.
- Gomaspuma dessapareix.
- Retiren Lo que yo te diga.
- Lleven hores a Milenio 3
- El Francino fa un programa xabacano.
- I....despedeixen a Paco González.
Crec que estic vivint una crisi de creixement: anys i anys per a trobar què és el que t'agrada i amb quines coses t'identifiques i va, i de sobte, tot canvia. Espere gràcies a esta situació estaré més preparat per tal de superar, quan arribe, la crisi dels 40.
Per cert, Miope, moltes gràcies per la informació
Pablo Motos era genial abans de pujar-li el pavo i creixer-li els abdominals. En ell estava Ramon Palomar en el look cràpula-cínic que tant bé representava.
ResponderEliminarI recorde la millor guerra radiofónica García-De la Morena, quan es furtaven els protagonistes a punt d'entrar en directe. butanito li ficava els auriculars a... Carlos Saiz i el feia esperar fins a la una, i l'entrevistava fins a la una i vint.
I escoltava a Sardà en la ventana abans de convertir-se en el monstre de crónicas. Era un programa fantàstic en el "señor Casamajor" i un xavalin que es dia Andreu Buenafuenteamb la secció "la azotea" (origen del terrat), que també era colaborava amb mikimoto al "persones humanes".
Tapant-me els ulls amb dos dits he de reconéixer el que dius de Julio Insa. Sí, el que cremava bufandes del valència quan estava a Vila-real. Però va tindre el seu moment... chucurruc i al gamber, Mazinho l'emperaor de Patraix.
La ràdio era i és el millor medi de comunicació. La pena és que estiga tant polaritzada per la política. La famosa frase de Buruaga (así son las cosas y así se las hemos contado) mai ha sigut tant falsa com a la ràdio actual.
Vaja, quina vida radiofònica que teniu!!!
ResponderEliminarJo mai he escoltat tant la ràdio com vosaltres, però estic d´acord en dos coses:
- si es cert que marca un poc la mostra trajectòria vital: Hablar por hablar en moments d´insomni, hores d´estudi en la carrera; Si amanece nos vamos quan continuaves sense dormir, o estudiant o fent com que estudiaves..., però aprenies prou ¿que preguntes es fa la gent, veritat? I els enigmes genials, a mi m´encantava, bons ratets hem passat escoltant i intentant averiguar eh Rafa?
Ara, sense lloc a dubtes, Hoy por hoy i Herrera en la Onda, a hores on encara no havien posat els carrers, però si l´autovia, han sigut "el mejor amigo del hombre" durant 4 anys anant a Castelló. (Estic d´acord amb tu Salva Francino, ....res de res...)
Recordar el que escoltaves en cada moment de la teua vida, et fa vore un poc en quin moment et trobes i per on vas encaminat.
- i d´altra banda estic d´acord en que està molt polititzada, i això vullguem o no ens afecta. Jo conec a gent al meu costat que és capaç de repetir frases que escolten a la ràdio, sense pensar realment el que estan dient. Però açò és com tot, ens toca ensenyar-se a escoltar també entre línies, sino podem acabar cantant: "MI LIMÓN MI LIMONERO..."
Pd: Salva, se t´ha oblidat Los toros con Manolo Molés (Ja, ja).
Jo si que no tinc vida radiofònica. Jo no he escoltat la radio mai, comparant-me al vosaltres clar. Crec que escolte més la radio des de que estic en Salva. Com que tampoc he de fer massa kilòmetres per anar a treballar i no tinc la costum de portar el pinganillo possat a tot hora com el meu home, crec que no seria capaç de dir cap programa de radio que haja marcat algun moment de la meua vida. Tal volta, i per dir alguna cosa, podria dir que "hablar por hablar" ha estat present moltes nits en el nostre festeig, en les tornades a Alzira des de Torrent a les tantes.
ResponderEliminarAixí i tot he de dir que m'encanta el post, tal volta a partir d'ara escolte més la radio.
En la Ser, en la Ser, en la Ser...como cada domingo el programa los toros......!!!! I això que el Molés se trobà en mi en Sevilla i em va saludar!!!! (jajaja...i no li vaig firmar un autograf perquè no vaig voler!)
ResponderEliminar¿Com què no tens vida radiofònica? Si eres una forofa de los 40, del Pan Blanco i de las "pruebas de novios"!
ResponderEliminarI és de veres: el Hablar por hablar...i el Milenio 3 quan te quedaves sopa per la carretera ens han fet companyia més d'un cap de setmana. :)
(Pareix que faça com 10 anys i no ha passat ni un, eh?)
En qualsevol cas, benvinguda al món de la ràdio parlada. Hi ha de tot, però saber escoltar què és el que passa és, de vegades millor que vore-ho.
Xiques la radio mos la van ha destrosar
ResponderEliminar