Em parlabba...

- El aigua dels riuets, corrent de nit quan ningú la veu.
- L'arena de la platja, que fa milers d'anys va ser pedres.
- El eco, que podria no existir, però existeix.
- El petròli encara amagat baix terra, que ningú ha descobert.
- El sol, que il·lumina altres finestres quan ací és de nit.
- L'herba, que pareix sols herba, però si la mires de prop està formada per moltes plantetes diferents.
- Els troncs, que abans van ser rames vives i ara esperen al costat del fumeral ser cremats.
- Els cereals, fets cervessa amb un grup d'amics. Les olives, fetes oli en una ensalada.
- Els budells d'animal i la madera d'arbre convertides en un violí.
- El teu gos, al que tant li dóna si eres guapo o lleig.
- Les ungles acabades de tallar, que fa un moment eren tu.
- Tornar a casa de matinada, soles en l'autobús amb el conductor.
- Agafar de la mà algú volgut en un concert.
- Plorar de content. No poder dormir d'alegria.

Al meu amic Cortés cadascuna d'aquestes coses li  "hablabba de Dios".

He llegit aquesta setmana en el blog d'Arturo una entrada defenent l'olor a Sacristia del que l'acusaven. Obviant els motius que no venen al cas, crec com ell que jo també he de donar gràcies per haver crescut en un ambient d'església que, a més de moltes altres coses i amb tots els seus defectes,  m'ha permés conèixer persones molt interesant i que han significat molt en la meua vida. Cortés explica amb els exemples anteriors com ell troba a Déu en les coses més senzilles. Jo hui pense en un retor concret al que afegiria a la llista de Cortés. I em pareix que en tots els anys que el conec mai li he donat les gràcies. Que coses. Espere que hui pase un bon dia d'aniversari d'ordenació. Esta vinyeta és un regal per a ell.