Arriba el Mundial i s'acava l'actualitat. La cama d'Iniesta ocupa més espai que la reforma laboral. I no anem a ser menys que la resta i anem a parlar del Mundial.
A mi el que més m'ha impresionat fins ara, a més del gol de Maicon, ha estat Sudàfrica. No com a selecció sino com a País. He vist tots els diferents programes que han fet i em pareix impresionant, perquè es pot vore en la seua història el pitjor de la condició humana. Consultant informació sobre eixa barbaritat que va ser l'apartheid em vaig percatar que el varen abolir a l'any 1990. L'altre dia!! Jo ja anava a Arabesco i a Color i allí encara hi havien autobusos per a blancs i altres per a negres.
Ara les coses han canviat encara que no totes per a be. La revenja que Mandela volia evitar no sempre s'aconsegueix i els blancs rics encara mantenen l'estatus. Al final, el racisme no és un problema de raça, sinò de classe social. Vos deixe tres exemples de situacions que he vist aquestos dies:
- Dissenyadora de bolsos explica que ella no ha tingut cap problema de seguretat des que va arribar a Sudáfrica. Ho diu mentres ensenya el mur de dos metres amb fil electrificat de la urbanització on viu.
- A la platja de Durban el periodista li pregunta a un home blanc sobre les families negres que hi han i fa vint anys no podien estar. L'home li respon: "Si, pero ahora te puedes acostar con ellas, que hace viente años estaba prohibido".
- Desde l'IBC (centre de prensa), la imatge de fons del periodista que parla sempre és l'impresionant Soccer City. El primer dia (sols el primer) ampliaren el plano per que es poguera vore el poblat de barraques que hi just al costat.
I damunt, la cançò del Mundial la canta Bisbal, que amb la cultura que desborda al parlar, segur que pensa que Soweto és un ball com la Macarena però en tam tam.
Cada vegada escrius millor. Eixa ultima línia sobre Bisbal m'ha impactat. En quant al que dius, totalment d'acord. Però hauries de pegar-li la volta al calcetí:
ResponderEliminarPensa també que és en Sudafrica on s'ha viscut el major exemple de reconciliació política i social de la història.
Pensa que és en ÀFrica on les millors persones del món lluiten pels pobres més pobres.
És en Àfrica on hi ha mares que ho donen tot, literalment tot, i xiquets que aprofiten la més mínima oportunitat que ténen per a ser millor.
Àfrica és el continent on es donen les majors mostres d'humanitat: on tot i la pobresa i les malalties, les crueltats la gent sap fer-li front a la vida d'una manera menys "victimista" Vull dir: si ho haguera de recorrer 5 km per a tindre aigua (o 50 m!) crec que moriria de sed (o vos mataria per la pudor!)I ells encara riuen i juguen al futbol i ballen com ningú.
Crec que durant massa temps hem mirat a Àfrica com si fora la paperera del món, on el que ahí hi ha no té valor, com el lloc on podem fer el que ací no volem per a nosaltres. I tenim molt que aprendre d'Àfrica.
I damunt els enviem a Bisbal...
ResponderEliminarQuina alegría m´he emportat hui al llegir este post. M´ha fet pensar que encara que hi ha coses que no m´agraden no sempre són tan roïnes. Això que jo creia que era una tortura que dura un mes (cada quatres anys, és clar) i que paralitza mig món (generalment del sexe mascuí) i s´anomena mundial de futbol, ens ensenya moltes coses.
ResponderEliminarEl meu fill aprén 2 països diferents cada día, amb els colors de les seues camisetes, algunes normes del joc i que tots juguen a SUDÀFRICA.
I a més a més, el meu home que desapareix tots els dies a les 20:30, obri la seua ment i veu més enllà de 11 jugadors amb "la roja" i un baló-molt bonic, per cert-, i tranquilament ens inquieta parlant-nos de SUDÀFRICA.
Doncs, està bé redescubrir d´un país, que sembla gran i no sols en extensió, també en quant a la seua història.
Jo ja estava estudiant Dret quan van aprovar la nova constitució de Sudàfrica, on es reconeix que eixe país pertanyen tots els qui hi viuen units en la seua diversitat, que evident no? I jo pegant-li voltes a uns drets que aci ja teníem feia 20 anys, per vore si podiem exprimir-los un poc més....
Me l´apunte en la meua llista de viatges, com a país a visitar, mentres des de la distància confiarem que la lletra que canta Bisbal "Unidos!, seremos grandes, seremos fuertes, somos un pueblo, bandera de libertad", siga el seu ressò.
PD: Jo tampoc sabia que era Soweto.
PD2: M´agrada el ball que fa la selecció de Sudàfrica quan marquen un golazo.
Rellegint este post he caigut el compte..Rafa.... tu i jo ja preveiem el turismo bisbal fa quasi un any!!!
ResponderEliminar