Una pregunta: Penses que series la mateixa persona que eres si els teus pares t'hagueren portat a un altra escola? Com han influit en la teua personalitat els amics que trovares? I els mestres que vares tindre? (si heu tingut a Valeriano o al olivino sabeu de què parle) Que et queda de tots eixos anys? Amics, amors, inspiracions vitals?
Porte açò al blog perquè aquesta setmana la pregunta única entre tots els paresjovesambfillenedatescolar era: I el teu ha entrat?
El dia 1 es publicaven les llistes d'amisió per als alumnes de 3 anys en les escoles. I pensava en la importància que aquesta elecció tindrà en la vida del meu fill i de tots els fills d'altres que hi havia en les llistes. Ho pensava perquè realment no ho tinc massa clar. Pense en mi i contestaria que si, que no pot ser que fora igual si haguera estudiat al Vedat, a les monjes (no podia) o a Juan XXIII. Però al mateix temps soc conscient de les meues virtuts i els meus defectes que van en mi a tots els llocs i em dóna la sensació que les coses no hagueren canviat tant.
Però l'altre dia mirant la llista d'admesos llegia els noms sense saber qui eren i pensava: Igual así està el millor amic del meu fill, o la seua futura dona, o els que li arruinaran la vida.
Difícil decisió, veritat?
Per cert, el meu fill va entrar en la nostra primera opció.
PD: Un altre dia obrim el debat ensenyança pública Vs privada.
Jo m'he acollonat llegint açò. Pensava que si, havent anat a Monte-Sión, he sigut de NNGG, he estat en el seminari, m'encant els musicals cursis i, fins i tot, he acabat vivint en la capital de la Ribera....¡¡com haguera sigut si haguera anat a La Puríssima!!
ResponderEliminarIgnorant el comentari del meu home sobre lo de la capital de la Ribera... pense que jo no haguera segut la mateixa persona si els meus pares no hagueren triat l'escola que triaren. No es que la meua escola fora especialment genial en transmetre valors... però crec que els companys de classe i els mestres que pasen per la teua vida intervenen en la teua forma de ser, relacionar-te... no se si poden modificar la teua forma de ser però de segur que si intervenen.
ResponderEliminarA pesar de tot el que dit pense que lo important, lo més important, és allò que rep i se li transmiteix al xiquet a casa.
Estic d'acord amb la sra. Riaza en lo de que el principal per als xiquets es el dia a dia en casa.
ResponderEliminarPer lo demés, també.
publicidad.
Cuenta naranja 4% TAE a 4 Meses.
No tinc molt clara la resposta a la teua pregunta.
ResponderEliminarD´una banda pense que és cert que l´escola on vaig anar em va influir prou ( mai haguera cantat: "Hoy Madre Francisca nos reúne..."), tant els companys -hui les meues amigues-, els mestres (pot ser haguera estudiat ciències i no lletres), les monges(sense comentaris), els valors que em van transmetre... i tantes altres coses.
Ara bé, d´un altra banda pense que seria la mateixa persona, en uns altres amics, en una altra experiència, però no seria ni millor ni pitjor persona, simplement diferent, haguera viscut d´una altra manera, igual que si haguera nascut a l´altra punta del món.
En qualsevol cas, no podem pensar que el futur de les personetes (éstes que prompte començaran) està solament a l´escola. Jo aixina ho he viscut, no sòc el que sòc sols per la meua escola (gràcies a Déu).
Triar on vols escolaritzar al teu fill és una de les moltes decisions que hem de prendre en esta difícil faena d´educar, i encara que siga una decisió meditada, valorant-ho tot, i a més a més tingues "sort" i entre a l´escola que tu vols, res ens garantix la seua felicitat.