El nom quasi podria sonar a conya, com si fora l'armada de Mortadelo y Filemón. Però la realitat és una altra: és el nom d'un grupet de barcos que han volgut dur a Gaza unes quantes cadires de rodes, material de construcció i menjar, i han sigut assaltats per l'exèrcit israelià quan encara estaven en aigües internacionals. Resultat per ara: 10 morts, 60 ferits....i discussions polítics sobre si és necessari dir alguna cosa o no en contra del totpoderós Estat d'Israel.
Però hui no vull fer política.
Hui vull parlar d'eixes persones que de tant en tant em soprenen. D'eixa bona gent que és capaç de donar-ho tot, sí, radicalment tot. D'eixe home i eixa dona que en lloc d'estar en casa, com estic jo ara, cara l'ordinador o cara la tele, o treballant, o passejant...se lien la manta al coll i se'n pugen en un vaixell a pegar-se de guantades amb qui faça falta perquè les injustícies li cremen el fetge i no poden suportar vore com hi ha altres que patixen.
Admire a eixa gent que em dona exemple i que em fan sentir coratge de ser tan còmode i tan burgés com sóc.
Admire a eixos màrtirs de hui en dia, i entenc cada vegada un poc més eixe desig del martiri dels antics cristians: no és ser masoca; és sentir desig, quasi enveja, de ser valent, fort, bo i coherent amb unes idees i una fe; vist així, ser màrtir és un regal, un do, i no una locura absurda.
Hui vull parlar d'eixa bona gent que està, sense que ningú li ho demane, allà on fa falta un poc d'humanitat. Tot i el dolor de la pèrdua i la injustícia, ells fan que no perda la fe en l'home i en mi mateix.
Però hui no vull fer política.
Hui vull parlar d'eixes persones que de tant en tant em soprenen. D'eixa bona gent que és capaç de donar-ho tot, sí, radicalment tot. D'eixe home i eixa dona que en lloc d'estar en casa, com estic jo ara, cara l'ordinador o cara la tele, o treballant, o passejant...se lien la manta al coll i se'n pugen en un vaixell a pegar-se de guantades amb qui faça falta perquè les injustícies li cremen el fetge i no poden suportar vore com hi ha altres que patixen.
Admire a eixa gent que em dona exemple i que em fan sentir coratge de ser tan còmode i tan burgés com sóc.
Admire a eixos màrtirs de hui en dia, i entenc cada vegada un poc més eixe desig del martiri dels antics cristians: no és ser masoca; és sentir desig, quasi enveja, de ser valent, fort, bo i coherent amb unes idees i una fe; vist així, ser màrtir és un regal, un do, i no una locura absurda.
Hui vull parlar d'eixa bona gent que està, sense que ningú li ho demane, allà on fa falta un poc d'humanitat. Tot i el dolor de la pèrdua i la injustícia, ells fan que no perda la fe en l'home i en mi mateix.
Açò esta tret del bloc de Manuel Tapia,un dels voluntaris espanyols. Mireu la cara dels superterroristes:
Este és el seu últim testimoni:
Hi ha que actuar ara ja....i no només a Palestina
(És també interessant el blog de David Segarra, el voluntari valencià que està també allí. Fa uns montatges mesclant La lista de Schindler amb imatges reals de Gaza que són impactants. També val la pena el seguiment que fa la web Periodismo humano)
I en la flotilla viatjava també Henning Mankell, el creador de l'inspector Wallander. Mireu la seua entrevista en El Mundo
Verdaderament és admirable tota la gent que és capaç de donar-nos exemple dia a dia, estiga lluny o prop al nostre costat. Hi ha gent que ho deixa tot, tot literalment i altra que amb el que té també ho deixa "tot" (el que no té i podria tindre -en la meua concepció de la vida que no en la seua, clar-), per canviar un poc este món.
ResponderEliminarI estic en tu, a mi també me donen enveja perque em falta el que ells tenen i jo no: i és que CREUEN, tenen fe absoluta en el que fan, són valents, no els importa què pensarà la gent, i són coherents, porten avant fermament allò en que pensen, saben que un món diferent seria millor. I açò és el que jo no tinc. Si, tinc una idea del que voldria fer, del que seria, que canviaria, però que bé que estic ací en este meravellós món que ens construïm.
Mentres continuem intentant-ho (i no sols flagel·lant-se) done gràcies per totes les persones que cada dia es pugen a un vaixell (qualsevol) i es fan a la mar, malgrat totes les tempestes en les que es troben.
Esta volta et done l'enhorabona Salva.
ResponderEliminarOk Salva. Tal com em demanares ahir: Primer comentari.
ResponderEliminarHas triat un tema moooolt interesant i del que es pot parlar durant hores.
Estic d'acord amb vosaltres, en que hi ha gent realment admirable, capaç de ser coherent amb allò que creu i defensa fins al final. Però voldria afegir un altra cosa: a més a més aquesta gent actua amb molt de trellat. M'explique: jo he estat en este "mundillo" del voluntariat durant alguns anys, tant en Espanya com fora d'ella, i he d'admetre que hi ha gent que te decepciona i molt. Per un costat està la gent producte del fet que la "solidaritat" estiga de moda, i "s'apunta al carro" més que res per a lluir uniforme, per a passar el rato o per a fardar. D'altre costat estàn els que trauen un benefici encara més banal: poder o diners. I per últim també estàn aquells que en un moment donat tenen una "arrancà de burro" i es llancen a boicotejar a un parell d'israelís que van a un acte sobre desenvolupament sostenible (com s'ha vist hui en les notícies)i que probablement hi haja qui ni tan sols sepa senyalar Gaza en un mapa. (No sé jo si és molt bona idea denunciar la violència indiscriminada contar un poble, agredint a un parell de persones que probablement res tenen a vore amb la decisió del govern israelí d'abordar la flota) És a dir, que ja que estem en la Era de les Comunicacions, crec que el millor que podem fer abans d'actuar en un tema tan complexe com el del conflicte Israelí-Palestí, és informar-se, i així poder pendre messures realment efectives i coherents, que per a clavar la pota ja estàn els polítics professionals....
Per això trobe que l'acte de la "Flotilla" ha estat molt ben pensat. I per descontat que aquesta gent ha d'haver estat meditant i organitzant durant molt de temps. És cert que d'alguna manera és un acte propagandístic, però és que informar a la opinió pública de les violacions de drets que es cometen és el primer pas per a canviar les coses! I siguem realistes, ens arriba més al cor si l'atac és contra europeus que si són palestins (cosa que per desgràcia vem a sovint en televisió). Eixa gent ho sap, i per això ha decidit arriesgar-se per a cridar l'atenció de la opinió pública internacional. Donar veu a qui no la té!
Aquest post dóna per a tractar molts més temes (les similituds entre el bloqueig d'Israel a Palestina i els EUA a Cuba, el pas enrere que suposa que els terroristes utilitzen símbols neutrals com la Creu Roja per a menejar armament, la gran màquina propagandista que ténen els sinoístes principalment als EUA, etc.), però crec que per hui, ja he xarrat prou. Només un últim apunt: vaig dependre molt d'aquest tema llegint la biografia de Noor de Jordania. Si algú està interessat, el puc passar.
P.S: perdoneu les errades. Vaig nàixer en un poble castellano-parlant i l'escriptura del valencià no és el meu fort (crec que d'alt hi ha un post que fa referència a l'influència de l'escola, no?, pues para muestra un botón.)
See you in another life, brother!
Jolines Marta, has entrat en ganes, eh? Molt bé, moltes gràcies per la teua colaboració. I no demanes perdó, cadascú escriu com pot, com sap o com vol. Au cacau.
ResponderEliminar(i estic 100% d'acord amb el que dius.)