lunes, 31 de enero de 2011

The walking Bosco





Hui he estat un bon rato pensant-jugant-celebrant en els nanos sobre les persones que ens alegren la vida.


La setmana passada, l'obra de teatre que vam vore també anava sobre eixes persones que calladament estan ahí: de vegades sembla que ens agobien, o que molesten o que... però són la nostra vida, i el fons, sempre ens alegrem de tornar a vore.




Crec que no em costaria gens fer una llista d'eixes persones, perque no en son massa. Tampoc se si jo n'estaré en llistes de molts altres. (i no pense penjar açò al mur del Facebook per a vore qui m’afegix o no…).



Ja ho sabeu, no cal que vos ho repetisca. Si llegiu açò és perquè esteu en la meua llista, així que: gràcies.





PD: I el nom de l’entrada es deu a una anècdota del dia: al burrot del mestre que hui representava a Don Bosco els nanos d’Infantil li han preguntat: “Pero tu no estabas muerto?” A la qual cosa ell ha respost: “Sí, pero he vuelto a la vida para celebrar mi cumpleaños”…Qué mal rotllo,no?.

1 comentario:

  1. "La vida no se mide por el número de veces que tomamos aliento, sino por los extraordinarios momentos que nos lo quita" (George Carlin)

    De igual manera, el que és important no és la quantitat d'amics que tingues (contactes al facebook), sino la qualitat.

    Gràcies per "fer pujar" la seua "categoria".

    Marta

    ResponderEliminar