Y seguí cantando...

Ya sé que aquesta cançò és de Salva però hui l'adopte jo. La va escriure María Elena Walsh i la va cantar la negra Sosa i León Gieco. Jo la vaig descubrir amb un grup d'amics a un parc de L'Eliana. I ara no m'abandona.

Tantas veces me mataron,tantas veces me morí,
sin embargo estoy aquí resucitando.
Gracias doy a la desgracia y a la mano con puñal,
porque me mató tan mal, y seguí cantando.

Cantando al sol, como la cigarra,
después de un año bajo la tierra,
igual que sobreviviente que vuelve de la guerra.

Tantas veces me borraron, tantas desaparecí,
a mi propio entierro fui, solo y llorando.
Hice un nudo del pañuelo, pero me olvidé después
que no era la única vez y seguí cantando.

Cantando al sol, como la cigarra,
después de un año bajo la tierra,
igual que sobreviviente que vuelve de la guerra.

Tantas veces te mataron, tantas resucitarás
cuántas noches pasarás desesperando.
Y a la hora del naufragio y a la de la oscuridad
alguien te rescatará, para ir cantando.

Cantando al sol, como la cigarra,
después de un año bajo la tierra,
igual que sobreviviente que vuelve de la guerra.

The walking Bosco

Hui he estat un bon rato pensant-jugant-celebrant en els nanos sobre les persones que ens alegren la vida.

La setmana passada, l'obra de teatre que vam vore també anava sobre eixes persones que calladament estan ahí: de vegades sembla que ens agobien, o que molesten o que... però són la nostra vida, i el fons, sempre ens alegrem de tornar a vore.

Crec que no em costaria gens fer una llista d'eixes persones, perque no en son massa. Tampoc se si jo n'estaré en llistes de molts altres. (i no pense penjar açò al mur del Facebook per a vore qui m’afegix o no…).



Ja ho sabeu, no cal que vos ho repetisca. Si llegiu açò és perquè esteu en la meua llista, així que: gràcies.





PD: I el nom de l’entrada es deu a una anècdota del dia: al burrot del mestre que hui representava a Don Bosco els nanos d’Infantil li han preguntat: “Pero tu no estabas muerto?” A la qual cosa ell ha respost: “Sí, pero he vuelto a la vida para celebrar mi cumpleaños”…Qué mal rotllo,no?.

Cuando se despertó, Santa Claus continuaba ahí.

Conte premiat en el concurs "Envíanos tu cuento de Navidad" del programa La Ventana de la Cadena Ser.

Ironies de la vida: el premi, 5 dècims de Nadal.

A lo tonto a lo tonto...hui ja fa un any!!

Tornarem al karaoke amb l'Ofèlia, la vieja i el viejo, i eixe taxista amic meu?

Encara que ho ferem, no seria el mateix...

Gràcies!

Escriure algo

M'ho havia proposat.

No podia passar més temps sense escriure algo.

I això em dispose fer.

¿Preparats?

Anem...

A
L
G
O

Com no ve la inspiració, recurrim al mestre: