lunes, 29 de marzo de 2010

El Corte Inglés, la Setmana Santa i la plaga del picudo.

M'havia proposat a mi mateix no fer cap comentari, però no ho puc evitar. Este és el resum de l'homilia que vaig escoltar ahir:

En esta època de l'any, i més estant en crisi, moltes empreses fan publicitat per tal de vendre el millor possible els seus productes. I hui Diumenge de Rams, és el dia en que els cristians fem "propaganda" del nostre producte. Hui comença la nostra "Setmana Fantàstica".


Si la Setmana Santa és la Setmana Fantàstica.... Déu és Isidoro Álvarez?  Els kikos són clientes de oro ? El Vaticano és Marina d'Or... o castillo Conde d'Alfaz (un niño gratis)? Quan hi ha rebaixes? Tornen els diners?

En qualsevol cas, millor setmana fantàstica que setmana fanàtica. Cada volta més, reivindique la senzillesa. De fet, els millors moments d'esta setmana sempre han sigut per a mi els moments personals, íntims, tranquils. Eixes oracions en el monument, eixes homilies personals, eixos silencis. Entre tots els lios, horaris, processons, celebracions, "kikaes"... allò més important sempre és això tan simple i tan quotidià com un troç de pa (per dur que estiga) i de vi dalt d'una taula, que es repartix i que tots compartim.

M'he posat trascendental, que és una altra d'eixes coses que vull evitar. Però què li anem a fer. Supose estos dies són així. Que esta setmana fantàstica o fanàtica, plena de vestes bèsties i capurrullos capullos siga una setmana santa i prou.


PD. Crec que el picudo rojo no afecta només a les palmeres, sinó al cervell d'algú també.

8 comentarios:

  1. Salva, em pareix molt correcte que t'agrade la senzilles i la intimitat però que sàpies que hi ha que donar testimoni, i no burlar-se de les vestes i dels kikos. Ho diu ta mare.

    ResponderEliminar
  2. Gràcies mare per ser la fan nº 1!! D'acord amb el que dius del testimoni, però el testimoni més important tu ja saps que és el que se viu dia a dia. El teu fill.

    ResponderEliminar
  3. Tú el dones?????? Doncs no critiques i et burles dels demés.

    ResponderEliminar
  4. Anem a vore: potser el tono socarró de l'entrada puga molestar a algú. Ho sent, la intenció d'este bloc no és ferir ni ofendre: però cadascú s'expressa com sap, com pot o com vol.

    No volem ser exemple de res, simplement escriure o reflexionar sobre el que vivim, des de la nostra manera de ser i de vore les coses.

    Agraïm, Anònim, la teua opinió i lamentem que t'hages sentit ofés.

    ResponderEliminar
  5. Eixe tono ja m´agrada mes...

    ResponderEliminar
  6. Estem molt contents d'haver atinat el tono que t'agrada per al nostre bloc. No oblides avisar quan alguna cosa no t'agrade.

    ResponderEliminar
  7. Joer, des que vam començar ara cada vegada que escric alguna cosa em pregunte..."li agradarà? no li agradarà?".....

    ResponderEliminar
  8. Quina sort de ser ja casi ateo del tot! Per cert no soc Anónimo 1, soc "la secuela".

    ResponderEliminar